La intel·ligència artificial i la necessaria regulació jurídica

Un dels termes essencials per a l’enteniment del concepte d’Intel·ligència Artificial (I.A.) és, el BIG DATA, també conegut com a Macrodatos. Bàsicament, un volum massiu de dades. Ara bé, aquestes dades no són gestionades de qualsevol manera, sinó emmagatzemades perfectament indexades, estructurades i sovint encadenades o enllaçades, per tal de facilitar-ne la manipulació i la identificació de possibles patrons existents entre ells.

La principal diferència entre tenir multitud de dades i el BIG DATA es troba en el factor d’ús i en l’aproximació als patrons, és a dir, podríem tenir les dades personals i físiques de milions de persones, però no deixaríem de tenir simplement informació . En el moment en què som capaços d’identificar correlacions, seqüències i patrons, obtindrem noves dades i ens conduiran a altres de caràcter més complex. L’entramat generat l’anomenarem BIG DATA.

Un altre terme, també essencial, és ALGORITME. Sent simplistes i en una concepció merament matemàtica del terme, podríem establir que és un conjunt estructurat i ordenat d’operacions per tal de resoldre un problema concret.

Aplicant aquests termes, BIG DATA I ALGORITME, obtenim, una successió ordenada i finita de complexes operacions matemàtiques, en què es tenen en compte les dades com a fonament, però també les situacions canviants de l’entorn. Tot i això, l’expansió algorítmica tot i tenir una finalitat resolutiva, es pot convertir en infinites possibles opcions. D’aquesta manera una I.A., és capaç de resoldre situacions, aportant la que per a ella serà la millor resposta possible. Aquesta solució, però, no sempre és òptima per als nostres estàndards ètics i pot no ajustar-se a la legislació vigent.