El Parlament Europeu “truca a la Comissió Europea, els estats membres i les autoritats de protecció de dades per identificar i prendre totes les mesures possibles per minimitzar la discriminació i el biaix algorítmic i desenvolupar un sistema fort i un marc ètic comú per al processament transparent i automatitzat de dades personals la presa de decisions que poden guiar l’ús de dades i l’aplicació contínua del dret de la Unió”, quant a l’aplicació de la llei, adverteix que [..] es requereix la màxima precaució per evitar prevencions il·legals discriminació i orientació de determinats individus o grups de persones definits per referència a raça, color, origen ètnic o social, característiques genètiques, idioma, expressió o identitat de gènere, orientació sexual, estat de residència, salut o pertinença d’una minoria nacional que sovint és objecte de perfils ètnics o aplicació de la llei més intensa [..]”, destacant també, la necessitat de respecta r principis ètics quant al desenvolupament de la robòtica i la Intel·ligència Artificial per a l’ús civil, establint que “hauria de basar-se en […] els principis i valors recollits a l’article 2 del Tractat de la Unió Europea i la Carta de drets fonamentals, com la dignitat humana, igualtat, justícia i equitat, no discriminació, consentiment informat, vida i dades privades i familiars sota protecció”.
Així mateix, la Comissió Europea el 2018 va començar a treballar en un document “Esborrany de directrius ètiques per a una I.A. de confiança”, per tal de regular èticament i jurídicament la intel·ligència artificial, deixant-lo obert fins al febrer del 2019. En el document final, s’han inclòs aspectes tan rellevants com, les tècniques reguladores, l’etiquetatge voluntari o obligatori tenint en compte el factor de risc, requisits sectorials per a ladministració pública, el reconeixement facial, la seguretat i la responsabilitat i la governança.
Durant el febrer del 2020, es va celebrar a l’Haia, el Simposi sobre Digitalització, on la vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària de Competència Margrethe Vestager, va fer públiques les línies de treball, posant especial èmfasi en el respecte pels valors democràtics europeus. Ha precisat que “sense un marc ètic adequat, la Intel·ligència Artificial, pot soscavar valors com la justícia i la igualtat”, afegint també que “sempre han de ser les persones, no els ordinadors, les que estiguin, en última instància, a càrrec de les decisions que afectin les nostres oportunitats i la nostra llibertat.” En aquest sentit Margrethe Vestager, opina que cal assegurar i comprovar que els sistemes d’IA fan ús de dades veraces, atès que un ús esbiaixat d’aquestes, pot donar com a conseqüència respostes errònies .