PACTA SUNT SERVANDA REBUS SIC STANTIBUS
Quan es pretén afirmar que una norma serà aplicable sempre que es segueixin mantenint les circumstàncies iguals a la situació inicial en la qual va ser dictar, apel·lem a la clàusula REBUS SIC STANTIBUS (Mentre segueixin així les coses).
Tradicionalment se sol emprar de forma conjunta amb l’expressió PACTA SUNT SERVANDA (Els contractes estan per complir-se), Donant lloc tot plegat a l’expressió PACTA SUNT SERVANDA REBUS SIC STANTIBUS (Els contractes estan per complir-se mentre segueixin així les coses). És a dir que, l’obligació de complir els pactes contractuals, seguirà sempre que no variïn les circumstàncies existents en el moment en el qual es va celebrar el contracte. Establint-se doncs una via, de revisió contractual, quan han aparegut noves circumstancies que, podrien alterar les condicions donades d’inici.
Trobem la base legal per a l’activació d’aquesta clàusula en el nostre Codi Civil:
“Els drets s’han d’exercitar d’acord amb les exigències de la bona fe.”
Article 7.1 del Codi civil
“Els contractes es perfeccionen pel mer consentiment, i des d’aleshores obliguen, no només al compliment del que s’ha pactat expressament, sinó també a totes les conseqüències que, segons la seva naturalesa, siguin conformes a la bona fe, a l’ús i a la llei.”
Article 1258 del Codi civil
EL fonament bàsic doncs, el trobem en la bona fe. En tal cas, s’entendria que no existeix bona fe, si es manté inalterable un contracte, quan si ho han fet les circumstancies que el van fer néixer.
REQUISITS
Ara bé, la clàusula no s’activa automàticament i ni tant sols es d’aplicació en qualsevol cas o donades circumstancies modificatives de certa alteració. Cal el compliment d’una sèrie de requisits (entre d’altres Sentència del Tribunal Suprem, Sala Primera, del Civil, 333/2014 de 30 Juny de 2014, Rec. 2250/2012):
- Una simple modificació de les circumstancies no serà suficient, havent de donar-se de forma extraordinària. Com sostén la jurisprudència, l’alteració ha de se de prou entitat com per a que les parts no haguessin portat a terme el contracte si s’haguessin conegut amb antelació les circumstàncies sobrevingudes.
- Observança d’una desproporció desproporcionada entre les prestacions, causat sobre l’equilibri entre les parts, on sigui a més possible demostrar la relació directe entre la nova circumstància sobrevinguda i l’incompliment de les obligacions contractuals.
- Supervivència de circumstàncies radicalment emergents i imprevisibles.
- Impossibilitat de reconduir la situació. En tal cas la invocació i aplicació de la clàusula rebus sic stantibus, quedarà condicionada a que les part no trobin una altre solució possible i pactada.
- La clàusula rebus sic stantibus, se sol aplicar amb major mesura, en els contractes que revesteixen una durada més llarga o de tracte successiu.
L’alternativa, quan resulta difícil o bé impossible provar que l’alteració sobrevinguda és d’entitat suficient i de imprevisibilitat absoluta, segons la jurisprudència és aplicar altres previsions del nostre Codi Civil:
“Fora dels casos expressament esmentats a la llei, i dels que així ho declari l’obligació, ningú respondrà d’aquells successos que no s’haguessin pogut preveure, o que, previstos, fossin inevitables.”
Articles 1105 del Codi Civil
JURISPRUDÈNCIA
Important alhora que rellevant és la, Sentència de l’Audiència Provincial de Madrid de data 30 de novembre de 1993, que va conèixer en grau d’apel·lació un cas en el qual es va subscriure un contracte entre l’entitat demandant i la demanada Telefónica.
El contracte, tenia per objecte la prestació per la primera del seu assessorament i experiència en la gestió d’alt nivell per a la introducció o el reforç de la presència de Telefònica a l’estranger, estipulant-se la retribució corresponent. La durada del contracte era indefinida, podent renunciar qualsevol de les parts amb un preavís de sis mesos.
El contracte va ser subscrit, en nom i representació de l’empresa demandant, per una persona concreta que era el seu Conseller Delegat, fent-se constar a la part expositiva que aquest tenia una llarga experiència al món internacional i en matèries de comerç exterior. Però, aquest conseller delegat va morir amb posterioritat. Després de la mort, Telefónica va comunicar la seva decisió de resoldre el contracte davant la impossibilitat de compliment de l’objecte degut a la defunció. A la demanda, l’entitat demandant reclama determinades quantitats a Telefónica per la pretesa resolució del contracte. La demandada va contestar la demanda sol·licitant l’aplicació de la clàusula rebus sic stantibus perquè es considerés correctament finalitzada la relació contractual.
La Sentència, tenint en compte que en els contractes de tracte successiu de llarga o indeterminada durada, s’admet la modificació del contracte i fins i tot la seva resolució o extinció en aplicació de la implícita causa rebus sic stantibus o en la teoria de la base del negoci, i així el Tribunal Suprem ha estat reconeixent la necessitat de corregir els desequilibris quan sobrevenen fets extraordinaris, imprevisibles i capaços de provocar el desequilibri de les prestacions bàsiques del contracte.
També són importants les STS 820/2013 de 17 de gener i 822/2013 de 18 de gener de 2013, produïdes durant la crisi econòmica i en les quals l’alt tribunal va determinar que “[la crisi econòmica] d’efectes profunds i prolongats de recessió econòmica, pot ser considerada obertament com un fenomen de l’economia capaç de generar un greu trastorn o mutació de les circumstàncies”. Ara bé, tot i aquesta asseveració, el Suprem va mantenir la seva línia declarant inaplicable la clàusula rebus sic stantibus.