Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei concursal (TRLC)
El passat dia 7 de maig de 2020, va ser publicat al BOE el Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei concursal, amb la posterior entrada en vigor, el dia 1 de setembre de 2020. D’inici, cal tenir presents quatre punt importants:
1. – Obertura de negociacions amb els creditors.
La comunicació de negociacions no produirà per si sola el venciment anticipat dels crèdits ajornats.
2. – Acords de refinançament, cercant que el règim adquireixi un mínim d’unitat i autonomia.
Els acords singulars de refinançament han de respondre a un pla de viabilitat que permeti la continuïtat professional o empresarial del deutor a curt i mitjà termini. Amb vista al còmput de la majoria del passiu financer, els creditors amb garantia real s’identifiquen amb els creditors amb privilegi especial.
3. – Acords Extrajudicials de Pagament (AEP).
Després del nomenament del mediador, el deutor amb deutes tributaris o de seguretat social pendents d’ingrés haurà de sol·licitar el seu ajornament o fraccionament si considera que no els pot satisfer, la tramitació dels quals es regirà d’acord amb la seva normativa específica.
4. – Concurs consecutiu, sigui a un acord de refinançament, sigui a un acord extrajudicial de pagaments.
El concurs consecutiu no sols com el que segueix a un acord extrajudicial de pagaments, sinó també com el procediment que pot seguir a un acord de refinançament, establint normes comunes i normes específiques per a cada cas. S’aclareix expressament que la competència per conèixer del concurs consecutiu resideix al jutge que hagi homologat l’acord de refinançament i, en el cas de l’acord extrajudicial de pagaments, al jutge que ho hagi declarat nul, ineficaç o incomplert. Entre les normes comunes del concurs consecutiu, destaca la irrescindibilitat dels acords de refinançament homologats i dels acords extrajudicials de pagaments que reuneixin els requisits legals, si bé estén expressament aquest caràcter irrescindible als actes, negocis i pagaments realitzats en execució d’aquests acords .
El Capítol II del Títol XI (arts. 486 al 502) de la llei analitzada en aquest informe, regula el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet. Ara bé, existint però alguna excepció, els crèdits de dret públic i per aliments.
- Es tracta doncs, d’un benefici d’exoneració atorgat només, al deutor de bona fe (art. 487 TRLC).
- No havent estat declarat culpable (art. 487.2 1º TRLC) o que, tot i haver-ne estat i havent sol·licitat la declaració de concurs, el jutge l’hagi considerat.
- El deutor no ha d’haver estat condemnat per sentencia ferma (art 487.2 2º TRLC) per delictes contra el patrimoni, contra l’ordre socioeconòmic, de falsedat documental, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social o contra els drets dels treballadors, en els anteriors deu anys a la declaració de concurs.
- Estant immers en un procés penal pendent d’aquest caràcter el jutge procedirà a suspendre la decisió.
D’altre banda, el deutor ha d’haver acudit o haver intentat celebrar un Acord Extrajudicial de Pagaments amb els seus creditors – diferent de l’obertura de negociacions amb els creditors (art. 5 TRLC)-.En cas que, encara que no hagués intentat acordar extrajudicialment els pagaments, pot beneficiar-se de l’exoneració si al concurs de creditors satisfà tant els crèdits contra la massa i els privilegiats com, com a mínim, el 25% de l’import dels crèdits concursals ordinaris. L’exoneració en aquest darrer cas únicament arriba al 75% dels crèdits ordinaris i la totalitat dels subordinats.
Iniciació del procés i requisits per accedir a l’acord extrajudicial de pagaments (AEP)
L’Acord extrajudicial de pagament el trobem regulat als articles 631 i ss del TRLC i s’inicia amb la sol·licitud de nomenament de mediador concursal (arts. 641 i ss TRLC), mitjançant la presentació d’un model normalitzat d’instància previst a l’Ordre de 17 de desembre del 2015 del Ministeri de Justícia publicada al BOE núm. 311 del 29 de desembre del mateix any disponible a la pàgina web de Ministeri de Justícia i la posterior acceptació (arts. 646 i ss TRLC), permetent-se una subsanació de 5 dies ex art. 640 TRLC. Pel que fa a la documentació més rellevant que cal aportar:
- Certificat d’antecedents penals.
- Certificat d´empadronament.
- Llibre de família.
- Tres darreres nòmines.
- Declaracions d’IRPF dels darrers quatre anys.
- Comptes anuals qui estigui obligat a formular-los.
- Alta en el règim de treballadors autònoms, si escau.
- Inventari de béns i drets.
- Llista de creditors.
- Relació dingressos i despeses previsibles.
- Relació de contractes.
La sol·licitud i la documentació necessària caldrà presentar-les, davant del Registrador Mercantil o la Cambra de Comerç, en cas de ser empresari o professional, o en cas contrari davant del Notari.
El requisit per sol·licitar l’Acord extrajudicial de pagament és no superar l’import total del deute la quantitat de 5.000.000 € i no trobar-se sota les prohibicions de l’art. 634 del TRLC.
Pel que fa a la sol·licitud del Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet, cal fer-la al final del procediment concursal -moment en el qual es posa de manifest la sol·licitud de conclusió del concurs presentada per l’administració concursal- per haver-se acabat la liquidació o per aplicació de l’article 471 TRLC, resolent-se a la mateixa resolució que conclou el concurs.
Són diversos els professionals que hauran d’intervenir en el procés:
- Advocat.
- Notari, Registrador Mercantil o Cambra de comerç.
- Mediador Concursal.
- Administrador Concursal.
- Procurador, només en cas de deutor empresari
Punts a tenir en compte per la seva gran rellevància
1.- El crèdit públic no s’exonera. Ara bé, el crèdit públic sol tenir una classificació concursal de crèdit privilegiat en un 50% i en aquest sentit, la STS de 02/07/2019, sosté que un cop s’hagi pagat la part de crèdit privilegiat, pot ser exonerada la part corresponent al crèdit ordinari i al crèdit subordinat. Tot i així, la TRLC nega totalment aquesta possibilitat.
2.- L’obtenció del BEPI no beneficia els fiadors o avalistes (art. 502 TRLC) que seguiran responent davant del creditor pel crèdit garantit i no disposaran del dret de repetició contra el beneficiari. 3.- És possible revocar el BEPI ex arts 492 i 498 TRLC a instància de qualsevol dels creditors concursals que estigui en disposició d’acreditar l’ocultació de béns i drets del beneficiari, l’incompliment del pla de pagaments, la millora de la seva fortuna per herència, donació o joc que li permeti pagar la totalitat del deute.